UNITAT 14

UNITAT 14:  La població mundial d’Espanya i de Catalunya

ÍNDEX:

14.1 La població espanyola i la seva distribució.

14.2 L’evolució de la població espanyola.

14.3 Els moviments migratoris a Espanya.

14.4 La immigració estrangera a Espanya.

14.5 L’estructura de la població.

14.6 La població de Catalunya.

14.1 La població espanyola i la seva distribució

La població espanyola:

Espanya té una població pròxima als 47,2 milions d’habitans i una densitat mitjana de 93,3 h./km2. El territori espanyol veurem que es reparteix d’una manera molt desigual:

• Les zones més densament es troben a la perifèrfia peninsular o a azones pròximes a la perifèria. Les excepcions són: La Comunitat de Madrid, les illes Balears i Canàries,Ceuta i Melilla.
• Les zones menys densament poblades es troben a l’interior i les densitats més baixes són les d’algunes àrees muntanyoses.

Els factors de la distribució de la població:

L’alta densitat de població de Madrid, es deguda, sobretot, al fet de ser la capital de l’estat, però també a la seva activitat econòmica. A les zones de costa, l’elevada densitat s’explica pel gran desenvolupament que hi tenen les activitats industrials i els serveis. A les zones muntanyoses han anat perdent població.

Variació de la població espanyola

14.2 L’evolució de la població espanyola

Model de transició demogràfica

A Espanya, el model de transició demogràfica es va iniciar tard respecte als altres països europeus.

• Règim demogràfic antic. Al segle XX, la taxa de natalitat era elevada, però també ho era la de mortalitat. És el que anomenem fase d’estabilitat demogràfica.
• Règim de transició demogràfica. Des del 1900 fins al 1975, la mortalitat va començar a disminuir de manera continuada. El creixament era molt alt.
• Règim demogràfic modern. A partir del 1975, la taxa de natalitat va caure de manera espectacular.

La dinàmica actual de la població

La dinàmica de la població actual espanyola es caracterítza per uns valors molt baixos de la natalitat i de la mortalitat. El creixament natural es molt baix i l’envelliment de la població també.

La taxa de Natalitat:

La disminució de la taxa de natalitat es comprèn millor si s’analitza la taxa de fecunditat, perquè, si la població és jove, el percentatge de dones en edat fèrtil és més alt.

La taxa de mortalitat:

La taxa de mortalitat a Espanya presenta valors molt baixos. Les causes més principals de la mort són: tumors, càncers, malalties, accidents de trànsit, sida, drogues, homicidis, etc.

L’esperança de vida:

Espanya ha passat d’una esperança de vida pròxima als 40 anys de mitjana a una esperança de vida que supera els 80 anys, una de les més altes de la Unió Europea.

L'evolució de la població espanyola

14.3 Els moviments migratoris a Espanya

L’emigració espanyola en el passat

Les raons que expliquen l’emigració en el passat són moltes, però la més important va ser la motivació econòmica.

L’emigració exterior: L’Amèrica Llatina i l’Europa occidental:

L’emigració exterior espanyola segle XIX. Les destinacions principals van ser:

• L’Amèrica Llatina: a mitjan del segle XIX l’emigració es torna massiva. Molts pagesos, van veure en Amèrica possibilitats de terres i feina. L’emigració a Amèrica va continuar durant la primera meitat del segle XX, fins que la crisi econòmica del 1929 va fer disminuir aquest flux.
• L’europa occidental: es va produir un moviment migratori important de mà d’obra agrària i industrial cap als països industrialitzats d’Europa. Els països de destinació van ser Alemanya, Suïssa i França.

La migració interior: l’èxode rural

La migració interior més important a Espanya va ser l’èxode rural. Els emigrants eren pagesos que abandonaven les zones rurals davant l’augment de població i la mecanització del camp. L’emigració interior va generar l’envelliment de la població.    

L’emigració espanyola més recent

L’emigració espanyola del segle XXI és diferent de l’emigració que hi va haver en el passat. Espanya des del 2008, sorgeix novament la necessitat d’emigrar fora del país per falta de feina. Però és la població més jove la que se n’ha vist més perjudicada. Aquesta nova emigració s’anomena migració selectiva o fuga de cervells.

Els moviments migratoris a espanya

14.4 La immigració estrangera a Espanya

La immigració estrangera

Al 1990, Espanya es va convertir en un país d’immigració. Les expectatives de feina van desencadenar una arribada d’immigrants i va arribar a una mitjana anual de mig milió de persones.

Actualment, els estrangers a Espanya representen el 12,2% de la població total.

Els últims anys, la desocupació creada per la economia ha obligat molts iimigrants a tornar als països d’origen.

Composició de la immigració

Es pot classificar en tres grans grups:

• Immigració econòmica i laboral. Formen part les persones procedents de països pobres que busquen feina i unes condicions de vida més dignes.

• Immigració d’alt nivell professional i estudiants. És gent molt qualificada com ara tècnics, enginyers, etc. S’inclouen els estudiants estrangers que viuen de manera temporal a Espanya.

• Immigració residencial. Integren aquest grup persones jubilades procedents de països del nord d’Europa. És gent que busca un lloc agradable per viure.

Un altre grup d’immigrants el formen els refugiats o persones perseguides per motius polítics,etc.

Les conseqüències de la immigració

• Augment de la població. No només pel nombre de persones que hi arriben, sinó també perquè s’hi produeix un increment de la natalitat.

• Contribució al pagament de les pensions. Els immigrants són treballadors que amb el seu sou també cotitzen a la Seguretat Social.

• Disponibilitat de mà d’obra. Es tracta de treballadors que fan les feines menys qualificades i a un preu més baix ja sigui en l’agricultura, etc.

• Diversitat cultural. La convivència entre persones de cultures diferents pot ser enriquidora, però s’ha de desenvolupar en un marc de respecte a les lleis del país d’acollida.

14.5 L’estructura demogràfica de la població espanyola

L’estructura demogràfica: edat i sexe

La distribució per edats de la població espanyola mostra una estructura envellida. Les causes són les taxes baixes de natalitat i l’esperança de vida elevada.

Per comunitats autònomes, les que tenen més població major de 65 anys són Castella i Lleó, Astúries, Galícia i Aragó.

Les conseqüències de tenir una població envellida són l’augment de la despesa de les pensions, la sanitat i els serveis d’atencions especials.

Pel que fa a la distribució per sexes, la població espanyola sempre ha mostrat un nombre més alt de dones que d’homes, tot i que aquestes diferències tendeixen a disminuir.

L’estructura econòmica

Per saber el grau de desenvolupament d’un país és important conèixer-ne l’estructura econòmica, és a dir, quanta població treballa i en quins sectors econòmics ho fa.

La població activa comprèn la població adulta que està ocupada, que està a l’atur o que busca feina. A Espanya, la població activa representa més del 60% de la població total.

Població ocupada

• Sector primari. Al començament del segle XX, el 65,3% de la població treballava en aquest sector, actualment només el treballa un 4,3%.

• Sector secundari. La població que treballa en aquest sector va créixer fins al 1975, a causa del desenvolupament de la indústria moderna. El sector secundari (23,1%) engloba la població que treballa a la indústria (14,1%) i a la construcció (9%).

• Sector terciari. És el sector econòmic que creix més d’una manera continuada (72,6%). La millora del nivell de vida fa que la població espanyola necessiti un nombre més gran de serveis.

Població en atur

A Espanya s’han registrat taxes d’atur molt altes. El 1994, l’atur va arribar al 23,9% de la població, fet que va significar un problema social greu.

La crisi econòmica iniciada al 2008 ha arribat a situar l’atur l’any 2011 en xifres al voltant de 20% de la població activa.

Estructura demogràfica

14.6 La població de Catalunya

Característiques de la població catalana

Catalunya té una població de més de set milions d’habitants, que representen el 16% del total de l’estat Espanyol. Les característiques de la població catalana són:

• Distribució irregular del territori: Les densitats més altes són les del Barcelonès, les mesures van disminuint cap a l’interior.
• Lleugera disminució de la natalitat: L’any 2008 es va registrar a Catalunya la taxa de natalitat més elevada. Des del 2009 ençà la natalitat ha anat disminuint.
• Esperança de vida elevada. Hi ha una estabilització de la població adulta i un augment del nombre de persones de mes de 65 anys.
• Arribada d’immigrants. Aquest ha estat el factor demogràfic més important per l’augment del nombre total d’habitants a Catalunya.

El fet migratori a Catalunya

Històricament Catalunya ha estat una terra d’acollida d’immigrants. Les bones perspectives econòmiques de Catalunya, van fer arribar molts, deixaven el seu lloc d’origen per trobar feina i començar una nova vida. Cal destacar-ne els aspectes següents:

• Quants són: L’any 2010 residien a Catalunya un total d’1091433 persones estrangeres.
• D’on vénen: Un 90% de la Unió Europea, amb poca diferència hi ha els africans i americans, després trobem als procedents d’Àsia.
• On treballen: La majoria dels estrangers arriben al nostre país com a mà d’obra i busquen feina en l’agricultura, en la construcció, en l’hoteleria i en el servei domèstic.
• L’impacte demogràfic a Catalunya: La conseqüència primera de la immigració ha estat l’increment de la població.