UNITAT 13: La població mundial
ÍNDEX
13.1 La població mundial i la seva distribució.
13.2 La dinàmica de la població
13.3 L’evolució de la població mundial
13.4 Els desequilibris demogràfics
13.5 Els moviments migratoris
13.6 L’estructura demogràfica de la població
13.7 L’estructura econòmica de la població
13.1 La població mundial i la seva distribució:
LA POBLACIÓ DE LA TERRA
L’any 2011, la població de la Terra va superar els 7000 milions d’habitans, amb una distribució molt irregular. Per conèixer com és aquesta distribució es fa servir el concepte de densitat de població, que relaciona el nombre d’habitans d’un territori amb la seva superfície.
FACTORS DE DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ
En la distribució de la població mundial, hi influeixen diversos factors, que poden ser físics i humans.
ELS FACTORS FÍSICS
Els factors físics principals són el relleu, el clima i el sòl. La població es localitza on els climes són temperats i hi abunden els sòls fèrtils. La població sol ser més escassa on hi ha temperatures extremes, els sòls àrids o bé la humitat és excessiva.
ELS FACTORS HUMANS
Els factors humans que intervenen en la distribució de la població són:
- Econòmics. La població es concentra on els recursos són abundants o als llocs on hi ha activitats industrials i terciàries.
- Històrics. Les zones més poblades són herència del passat.
- Polítics. Decisions preses pels governs impliquen l’expulsió o l’arribada de molta població.
ELS RECOMPTES DE LA POBLACIÓ
El nombre d’habitants del planeta es coneix gràcies a uns recomptes anomenats censos de població, que es fan cada deu anys. S’ha d’acceptar un marge d’error. Espanya a més, compta amb estadístiques procedents dels padrons municipals.
13.2. La dinàmica de la població
COM S’ESTUDIA LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ
El nombre d’habitants que viuen en un lloc depèn de 2 factors:
El moviment natural, que es calcula segons la natalitat o mortalitat.
El moviment migratori comprèn l’emigració i la immigració.
EL MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ: LA NATALITAT
La natalitat expressa el nombre de nens i nenes nascuts en un lloc concret, durant un període de temps. Cal tenir en compte:
- La taxa de natalitat relaciona el nombre de naixements amb el total de la població.
- La taxa de fecunditat relaciona el nombre de naixements amb la població femenina en edat fèrtil.
- El nombre mitjà de fills per dona ens diu si una generació podrà ser rremplaçada per un altra. El nombre de 2,1 fills per dona assegura el relleu generacional.
EL MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ: LA MORTALITAT
La mortalitat indica el nombre total de persones que moren en un lloc concret durant un període de temps determinat. S’analitza a través de:
- La taxa de mortalitat infantil indica el nombre de persones mortes respecte al total de la població.
- La taxa de mortalitat infantil relaciona el nombre de nens i nenes que han mort abans de fer un any amb els nascuts vius en un territori.
- L’esperança de vida expressa la mitjana d’edat que s’espera que visqui una persona quan neix.
EL CREIXEMENT NATURAL O VEGETATIU
És la diferència entre els nombres absoluts de naixements i de defuncions. S’obté, la taxa de creixement natural. Si és positiu, la població augmenta; si és negatiu, disminueix.
13.3. L’evolució de la població mundial
L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
L’evolució de la població mundial es caracteritza per un creixement lent, i després per una acceleració.
La teoria de la transició demogràfica explica que l’evolució de la població depèn del balanç entre la natalitat i mortalitat i reconeix diverses etapes.
LA POBLACIÓ DELS PAÏSOS DESENVOLUPATS
En l’evolució de la població dels països desenvolupats, hi distingim 3 etapes:
- Règim demogràfic antic: caracteritzat pel creixement lent de la població.
Les collites eren insegures, i la fam, epidèmies, les guerres i les catàstrofes naturals feien estralls en la població.
- Règim de transició demogràfica: caracteritzat pel creixement accelerat de la població a causa d’una disminució creixent de la mortalitat. Va ser deguda a la millora de l’alimentació, progressos en la higiene i avenços sanitaris.
- Règim demogràfic modern: caracteritzat per una desacceleració demogràfica. Els motius són la baixa mortalitat (avenços de la medicina) i un descens de la natalitat de manera progressiva (endarreriment en l’edat del matrimoni).
LA POBLACIÓ DELS PAÏSOS POBRES
L’evolució de la població dels països pobres hi ha dues fases:
- Règim demogràfic antic. Es caracteritza per una natalitat i unamortalitat molt altes (epidèmies, fam, etc.)
- Règim de transició demogràfica. El gran creixement de la població es va produir quan va tenir lloc un notable descens de la mortalitat. L’ajuda dels països desenvolupats va facilitar que es disposés de mitjans sanitaris i medicaments per combatre malalties. A partir del 1975, va continuar el descens de la mortalitat, però sobretot de la natalitat.
13.4. El desequilirbis demogràfics
DESACCELERACIÓ DEL CREIXEMENT
Al començament del segle XXI, els demògrafs han hagut de revisar les expectatives de creixement. Les revisions ja no són tan altes com s’havia pronosticat. La població mundial no arribarà als 9000 milions d’habitants abans de l’any 2050.
El creixement de la població és molt menor a causa de la desacceleració general de la natalitat i de la fecunditat. Hi ha diferències notables entre països desenvolupats i pobres. La població continuarà augmentant a conseqüència de l’amplitud de les generacions joves.
La població als països desenvolupats
El tret principal de la població dels països és l’envelliment, que té dues causes:
- La disminució de les taxes de natalitat produïda per la dificultat de trobar una feina estable i mantenir un bon nivell de benestar.
- L’augment de l’esperança de vida, a causa dels avenços notables en medicina, d’una alimentació millor i d’una vida més sana.
LA POBLACIÓ DELS PAÏSOS POBRES
La característica de la població dels països pobres és el fet de tenir una taxa de natalitat elevada:
- Hi ha molta població jove en edat de tenir fills, per tant la població augmenta.
- Per a la família, els fills representen una assegurança per a la vellesa, una ajuda al camp o un ingrés econòmic.
L’augment de la població als països pobres pot comportar manca de treball i d’atencions sanitàries, fam, desnutrició, analfabetisme, etc.
LES POLÍTIQUES DE LA POBLACIÓ
Les polítiques de la població són mesures que els països adopten per solucionar els problemes demogràfics.
Aquestes mesures són diferents segons els països:
- Als països desenvolupats s’hi apliquen polítiques natalistes que contrasten l’envelliment i el creixement escàs de la població
.
- Als països pobres s’hi apliquen polítiques antinatalistes per limitar el creixement accelerat de la població i evitar així la superpoblació.
13.5 Els moviments migratoris
QUÈ SÓN ELS MOVIMENTS MIGRATORIS
La dinàmica de la població depèn dels moviments migratoris.
- Emigrar suposa abandonar el lloc d’origen, les persones que deixen el seu lloc d’origen són emigrants.
- Immigrar implica arribar a un lloc per establir-se com a immigrant en una comunitat receptora.
LES CAUSES DE LES MIGRACIONS
Les causes principals són: econòmiques (aturs) ;socials (persecucions religioses polítiques), bèl·liques, de discriminació ètnica i naturals, com ara les sequeres, inundacions, huracans, tsunamis, etc.
LES CONSEQÜÈNCIES DE LES MIGRACIONS
Les conseqüències de les migracions són diferents per als països emissors i per als receptors:
- Països emissors. Poden ser demogràfiques, com ara la pèrdua de població jove; econòmiques, com ara disminució del nombre de persones que busquen feina i socials, perquè el descontentament social és menor.
- Països receptors. Les conseqüències també són demogràfiques: increment de la població adulta en edat de treballar; econòmiques, disponibilitat d mà d’obra per a feines menys qualificades, i socials: la immigració aporta diversitat cultural, tot i que, de vegades, la presència i l’activitat dels immigrants són utilitzades per alguns ciutadans com a argument per crear conflictes contra la convivència natural.
ELS TIPUS DE MIGRACIONS
Hi ha diferents tipus de migracions, que classifiquem segons tres criteris:
- La durada. Les migracions són temporals, si l’emigrant torna al lloc d’origen, o definitives, si l’emigrant s’estableix permanentment al lloc de destinació.
- La destinació. Les migracions són interiors, quan es fan dins del mateix país, o exteriors, quan es produeixen entre països diferents.
- El caràcter. Les migracions són forçades, causades per desastres naturals, guerres, etc., o voluntàries.
LES MIGRACIONS ACTUALS
Els corrents migratoris els formen dos grups de persones:
els treballadors qualificats(executius, empresaris…), que van d’un lloc a un altre del món, i els treballadors no qualificats, que van des dels països pobres cap als països desenvolupats. Formen el grup més nombrós per volum.
Els punts principals d’emissió són:
- Territoris molt poblats del Sud-est asiàtic. Emigren cap als països desenvolupats més pròxims.
- Països d’Àfrica. Busquen rutes per arribar fins a Europa. Una part de la emigració és legal, però també n’hi ha d’il·legal.
- Països de l’Est d’Europa. Actualment integrats a la Unió Europea, però amb un desenvolupament econòmic molt menor.
- Països d’Amèrica. Mèxic, Cuba, Colòmbia, etc., emigren cap a l’Amèrica del Nord, Europa i Àsia-Pacífic.
13.6. L’estructura demogràfica de la població
LA POBLACIÓ SEGONS L’EDAT I EL SEXE
L’estructura demogràfica d’una població és la seva distribució per grups d’edats i per sexe, i la seva representació gràfica és la piràmide de població o piràmides d’edats.
LA POBLACIÓ SEGONS L’EDAT
En l’estructura de la població, s’hi distingeixen tres grans grups: nens, joves, adults i ancians.
Segons el grup d’edat que predomina en un país les característiques demogràfiques són diferents:
- Un país amb molta població jove compta amb una natalitat elevada.
- Un país amb molta població adulta indica una natalitat baixa o un flux important d’immigració.
- Un país amb molta població envellida mostra una reducció de la natalitat i de la mortalitat, així com també un augment de l’esperança de vida.
LA POBLACIÓ SEGONS EL SEXE
L’estructura de la població per sexes determina el percentatge d’homes i dones que hi ha al món, en un país o en una ciutat.
A la majoria de països el nombre d’homes és superior al de dones. Ara bé, quan l’anàlisi dels grans grups d’edat fa evidents diferències molt notables:
- En el grup dels joves, hi ha més homes.
- En el grup dels adults tendeixen a equilibrar-se entre els 40 i 50 anys.
- En el grup dels ancians hi ha més població femenina que masculina.
En definitiva, neixen és homes que dones, però en canvi hi ha més dones que homes vells.
LA PIRÀMIDE DE LA POBLACIÓ
La piràmide de població és la representació gràfica de la població d’un lloc en un moment determinat, en funció de l’edat i el sexe. La piràmide de població es el resultat de la combinació de dos gràfics que s’uneixen en un eix comú:
- Eix vertical: S’hi representen les edats agrupades.
- Eixos horitzontals: S’hi especifiquen els valors de la població per sexe.
PARTS DE LA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ
- La base, grup de joves.
- El tronc, grup d’adults.
- El cim, grup d’ancians.
13.7. L’estructura econòmica de la població
L’ESTRUCTURA ECONÒMICA
Per saber les característiques econòmiques d’un país és important conèixer l’activitat de la població i la seva distribució.
L’ACTIVITAT DE LA POBLACIÓ
Hi intervenen:
- La població activa, que inclou la població ocupada, la població en atur i la que busca la primera feina.
- La població inactiva, que no fa feina remunerada.
ELS SECTORS D’ACTIVITAT ECONÒMICA
Distingim tres sectors:
- Sector primari: activitats que tenen com a finalirar obtenir productes directament de la natura.
- Sector secundari: activitats professionals que transformen els productes que s’obtenen de la natura en productes semielaborats i elaborats.
- Sector terciari: comprèn els treballs que proporcionen serveis a les persones. Aquest sector es molt ampli, també hi ha el terciari alt o bé sector quaternari, els treballs que exigeixen una àmplia especialització i formació.
ELS PAÏSOS SEGONS L’ESTRUCTURA ECONÒMICA
Els països del món tenen diferents nivells de població activa per sectors econòmics:
- Als països desenvolupats, el percentatge de població activa al sector primari és molt baix. A més, també és un procés natural que la població activa que treballa al sector secundari disminueixi, a causa de la tecnificació i l’automatització progressiva dels processos industrials.
- Als països pobres, més de la meitat de la població activa treballa al sector primari, perquè un dels problemes prioritaris en aquests països és la falta d’aliments.
A mesura que millora el desenvolupament econòmic d’un país, es produeix un transvasament de la població activa del sector primari als sectors secundari i terciari.
